LA SARDANA
La sardana té dos tipus de passos: els curts i els llargs.
CURTS:
També dits dosos.
Habitualment té un nombre senar de compassos, de setze a quaranta-nou (encara que en trobem algunes que en tenen més de 50), i es caracteritza perquè en aquestes tirades els balladors mantenen els braços avall.
L' estructura musical de la sardana consta de dues parts o temes melòdics, denominats curts i llargs, que s'interpreten de manera encadenada.
L'introit, també anomenat preludi o introducció, és una frase musical tocada pel flabiol i el tamborí, abans de començar la sardana.
La tirada és el nombre de compassos musicals de cadascuna d'aquestes parts. El dansaire tradueix els compassos de la música en passos o punts de dansa, de manera que a cada compàs de música li correspon un pas de dansa. En els curts, el dansaire marca els passos agrupant-los de dos en dos, i en els llargs, de quatre en quatre.
El contrapunt és una breu interpretació a càrrec del flabiol i el tamborí per donar uns moments de repòs als dansaires.
L'acord final és un toc curt i sec que fan tots els instruments de la cobla alhora, després del darrer compàs de l'última tirada de llargs.
Qualsevol sardana es divideix en deu tirades. Aquesta divisió pot ser de 7 si se segueix el sistema "manresà" del que són partidaris molts sardanistes.
- 7 tirades: Introducció del flabiol (que no es balla), 2 tirades de curts, 2 de llargs, 1 de curts, 1 de llargs, contrapunt (flabiol sol que no es balla) i 1 de llargs.
- 10 tirades: Introducció del flabiol (que no es balla), 2 tirades de curts, 2 de llargs, 2 de curts, 2 de llargs, contrapunt (flabiol sol que no es balla) 1 de llargs, contrapunt (flabiol sol que no es balla) i 1 altra de llargs .
LLARGS:
També dits tresos (que no és prou correcte perquè són quatre).
Habitualment té un nombre senar de compassos, de cinquanta-cinc a noranta-cinc (en algunes sardanes, excepcionalment poden superar els cent compassos), i en aquest cas els balladors alcen els braços.