LA SARDANA
Encara que el nom de sardana, com a ball, es trobi escrit ja des de mitjans del segle XVI, tal i com la coneixem és relativament moderna. Quan, en aquest segle, apareix el terme "sardana", sabem que fa referència expressa a una dansa que es ballava en forma de cercle tancat, en rotllana.
A l'edat Mitjana existien dues danses similars: "El ball rodó" i "la dansa mesclada" que van derivar en unes altres que foren les que van donar origen a la sardana actual. Aquestes danses són "el contrapàs" i "la sardana curta" que va servir de base al desenvolupament de la sardana llarga que és l'actual.
La sardana, tal i com la coneixem actualment, s'inicia amb la reforma de la cobla i amb l'estructura musical que realitza Josep M. Ventura (Pep Ventura) en la dècada de 1840 a 1850.
Programa MOMENTS de RTVE. Vídeo extret de: http://www.rtve.es/alacarta/videos/moments/moments-sardana/2093347/
Trobem diverses opinions sobre els orígens de la cobla:
Una, es remunta a una formació antiga que es deia tres quartants (o antiga cobla de ministrers) i la formaven tres músics que tocaven quatre instruments: el sac de gemecs, la tarota i el flabiol i tamborí. Aquesta formació musical medieval es va ampliar i va donar lloc a la cobla moderna, tal i com la coneixem nosaltres avui en dia. En Pep Ventura hi introduí nous instruments: el més important "la tenora" que acabarà essent l'instrument principal i característic d'aquesta formació.
Trobem altres opinions que no estan massa d'acord amb l'existència de la cobla de tres quartans. El que sí queda clar és el flabiol i tamborí, els altres músics sembla ser que s'anaven alternant segons la disposició d'instruments.
La nostra dansa emergeix d'un procés, que, com a mínim, s'allarga entre els segles XVIII i XIX. I culmina amb dos grans creadors i divulgadors: Pep Ventura i Miquel Pardàs (un ballador que va treballar per adequar la sardana als nous canvis i que va publicar un mètode per a comptar i repartir).