Sardana de concert:

Tot i que pot ser ballada, és més apropiada per escoltar en un concert. Les sardanes que s'interpreten en un concert usualment ho són en quatre tirades: dues de curts i dues de llargs.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sardana coral:

La sardana té lletra i per cant pot ser cantada.

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sardana obligada:

En la cobla destaca la melodia d'un instrument (o més d'un) que és protagonista per sobre dels altres, bé sigui la tenora, el tible, el fiscorn, el flabiol o qualsevol altre (fins i tot trobem obligades per la cobla sencera)

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sardana revessa:

El compositor posa a prova els oients i dificulta la distinció entre els curts i els llargs, de manera que suposa un repte per als dansaires que han d'endevinar-ne el tiratge. Generalment se n'interpreta una en els concursos de colles. També hi ha concursos individuals de sardanes revesses; en aquests, els concursants, que no ballen, han d'endevinar el tiratge d'un cert nombre de sardanes revesses.

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sardanes amb motius coneguts:

Hi ha sardanes que la melodia no és inèdita, el compositor se serveix de composicions conegudes. Trobem un exemple amb "Corpus a Berga" de Mn. Marià Miró.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La cobla Contemporània basa el seu repertori en sardanes de diferents temes: òpera, cançó catalana, cançons d'estiu, música de pel·licules, de TV...

​

​

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

​

 

 

 

​